L’arribada complicada a Chicago

Després d’alguns entrebancs i moltes emocions per fi estic més o menys instal·lat a Chicago. El viatge realment no ha sigut fàcil. Primer vaig perdre vol Londres-Chicago perque el de Barcelona-Londres va arribar amb retard i vaig haver de passar una nit a Londres. Iberia al menys es va fer càrrec dels costos de l’hotel. Afortunadament també vaig coincidir amb un noi de Tarragona que li va passar el mateix i va alleugerir la càrrega del problema. Al dia següent, 1 d’agost, vam aconseguir agafar el primer vol que sortia cap a Chicago, però a la porta d’embarcament ens van dir que les nostres maletes no viatjaven amb nosaltres… i clar, això t’acolloneix. A les 8 hores i mitja de vol et fas a la idea de que li pot passar lo pitjor a les teves maletes, mentre també penses en tot lo que t’està esperant a l’estat d’Illinois. Un cop arribats i passant l’exastiu control policial va tocar anar a buscar les maletes, i què havia passat? Doncs que no hi eren… i clar, a fer tot el tràmit de la reclamació. Després de venir-me a recollir a l’aeroport, Liz, em va acompanyar gentilment al centre de la ciutat per poder-me comprar quelcom de roba mentre esperava que m’enviessin l’equipatge.

En el coche anava apreciant com era la ciutat de Chicago fora del centre, en la seva majoria són barris residencials amb casetes de 3 o 4 apartaments. Molt americà. Vam aparcar pel seu barri i vam anar en tren al centre. I en un cop arribats, en sortir al carrer… guuaaauuuu… Chicago és realment és una ciutat increible, quelcom que fins ara només havia vist en pel·lícules i ara tinc la sensació de que estic en una d’elles. Ser al Downtown (centre) de Chicago és quelcom espectacular. Edificis molt alts amb carrers relativament de 4 carrils com a màxim dòna una sensació que m’hes difícil d’explicar.

Aquest post l’estic escribint des de la Chicago Public Library (Biblioteca Pública de Chicago, sí, la de la foto) on hi ha wireless gratuït (el de casa està espetllat). Avui m’he pres el dia de relax per donar una volteta pel centre sense caminar gaire perque tinc els peus baldats dels dos dies anteriors.

M’està agradant molt la visita. En els tres dies que porto he parlat més anglés que en Escòcia les dos primeres setmanes de l’any passat, i estic molt contect per aquest fet. També he rebut la maleta o sigui que el tema ha quedat en una anécdota.

Familia, amics, aniré escribint pròximes aventures els pròxims dies. Això només acaba de començar.

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *

You may use these HTML tags and attributes: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>