Escut quatribarrat del casal de Barcelona

Els mites medievals del catalanisme

Llegint i escoltant sobre història Medieval a diferents fonts, vaig veient que la història de Catalunya no és tal com me l’havien ensenyat de petit, ni de més gran. Amb el temps te n’adones que s’han introduit mentides, probablement amb fins polítics i motivacions indentitàries, i s’han creat mites sobre Catalunya i temes que l’envolta. Aquí descric alguns:

La senyera quatribarrada és d’origen català

No hi ha cap document que demostri que la senyera quatribarrada que comparteixen actualment Catalunya, Aragó, País Valencià i sas Illes Balears, tingui origen anterior a l’enllaç matrimonial entre Ramon Berenguer IV i Peronella. Jo havia llegit sobre que aquesta bandera descendeix de l’escut del casal de Barcelona (és a dir, de l’escut que representava a tots els Comtes de Barcelona) i que pertenyia a aquest casal abans de la unió. Altres historiadors no catalanistes defensen que les quatre barres és l’escut del casal de Saragossa (és a dir, de l’escut que representava als Reis d’Aragó). Res més lluny de la veritat, tampoc hi ha cap document que les quatre barres representés aquesta casa abans de la unió monàrquica entre el Comte de Barcelona i la princesa aragonesa.

La meva conclusió és doncs que tant Aragonesos com Catalans defensem en la nostre identitat que la bandera ve de nosaltres, i ningú té arguments sòlids ni proves per demostrar-ho. Sense proves documentals, també seria viable afirmar que aquest escut quatribarrat és creés a partir de l’enllaç matrimonial i de la formació de la Corona d’Aragó. A dia d’avui només podem dir que és de tots dos a parts iguals.

La Corona Catalanoaragonesa

Mai no va existir un Imperi que s’anomenés a la seva pròpia época Corona Catalanoaragonesa. El que va existir va ser la Corona d’Aragó. També es pot acceptar anomenar-la Corona d’Aragó i Catalunya ja que sí existeixen fonts escrites datades al segle XIII on s’empra aquesta nominació . És important que se sàpiga que el nom que ens ensenyaven de petits és inventat al segle XIX en époques dels inicis del catalanisme polític.

Catalunya era una potència mediterrània

Els mapes que ens ensenyaven de petits sobre “l’Imperi Català” no eren certs, al menys sota aquesta denominació. Catalunya no va ser una potència, va formar part d’una potència. Catalunya com a tal mai no va annexionar les terres d’Aragó, Mallorca o València, i molt menys Sardenya, Sicília o Nàpols. Per aquest motiu, no es pot dir que fos Catalunya la potència perquè les institucions catalanes no tenien poder sobre els altres territoris.

Territoris de la Corona d'Aragó

Sí és cert que va ser la flota de Catalana la que dominava gran part de la Mediterrània Occidental, i que van ser els interessos comercials catalans els que van impulssar l’expansió ultramar, però aquesta expansió de la Corona d’Aragó va ser “Federal”.

Mai no va ser un país tan poderós com ens han volgut fer creure, ha estat un territori més de la Corona. El romanticisme d’un Imperi poderós comporta a desitjar que això hagués sigut així, però a l’inici d’aquesta expansió, Jaume I el Conqueridor mai no va annexionar Mallorca o València a Catalunya, els va fer regnes propis amb institucions i furs propis.

Catalunya sempre ha sigut una potència a la Península

Catalunya ara és un dels motors de l’Estat Espanyol, però això va començar a ser-ho tot just a partir de la revolució industrial, al segle XVIII-XIX. Abans Catalunya era principalment agrícola, i no es diferenciava gaire de la resta de territoris peninsulars, tret de la ciutat de Barcelona, que era un centre de comerç molt important. Fins a les hores Catalunya no ha sigut especialment capdavantera. Prova d’això és que si ho hagués sigut probablement no hagués estat conquistada per les tropes castellanes i franceses al 1714.

El Rei d’Aragó era – es sentia – Català

Els Reis d’Aragó i Comtes de Barcelona descendeixen de Ramon Berenguer IV, català. Però el seu fill Alfons ja era català i aragonès. En aquella época no existia el sentiment identitari-nacional, la gent noble principalment es preocupaven dels seus interessos, i la gran part de la població amb prou feines tenien per menjar i protegir-se dels conflictes. Alfons i els seus descendents tenien palau tant a Barcelona com a Saragossa, i posteriorment a València, Mallorca, Nàpols, etc. A un monarca de l’época el que l’importava era mantenir el seu poder. Sí val a dir que Jaume I escriví les seves memòries en català, i això pot fer intuir quina podia ser la seva llengua materna. A part d’això, dir que els Reis d’Aragó eren més catalans que aragonesos és tirar-se a la piscina.

La intenció que tinc en escriure aquestes linies és posar un gra de sorra per que el Catalanisme no es basi en falsedats. El Catalanisme ha d’assumir la veritable història de Catalunya. Realment no calen invencions per poder sumar identitat. Trobo que el que fa és crear discòrdies amb qui no són catalanistes (especialment amb la gent dels altres territoris del que va ser la Corona d’Aragó) i donar arguments a la gent que critica el nacionalisme per que ho continui fent. Per altra banda també crea falses espectatives en els catalanistes joves, que creixen creient que el seu país va ser un gran a l’época medieval, i no ho va ser tant. Un es pot sentir orgullós de la història de Catalunya, però penso que és un error basar aquest orgull en conceptes falsos.

Catalunya va ser una part molt important en la Corona d’Aragó. Va ser la visió catalana la que va impulsar a la Corona a conquistar el mar. Però no eren els catalans qui tenien més pes a la Corona. Una prova d’això és que quan es va haver de prendre una de les decisions més importants en la història de la Corona amb la mort del Comte de Barcelona, Martí I l’Humà, amb el Compromís de Casp, no es va triar la opció catalana, van pesar més els interessos aragonesos i valencians. Probablement durant aquesta época el Regne de València era força més potent que Catalunya.

Espero algun dia també publicar un escrit amb els mites medievals d’alguns aragonesos, que també en són uns quants.

2 thoughts on “Els mites medievals del catalanisme

  1. bernat

    Molt d’acord en algunes coses que dius. però també has de tenir en compte qui aportava més diners a les corts. Quina llengua aprlaven els reis, on neixien (important) i on eren enterrats (potser el més important).

    ;)

    Reply
  2. Màxim

    Barrejes coses que en sí són veritat però que no tenen res a veure per defensar un discurs. Jaume I si va annexiona València i Mallorca per exemple, per desgràcia, ja que va sacrificar els seus vasalls occitans, la regió més rica comercial i culturalment de l’época, però això és una altra història. La qüestió és que el fet que després de la conquesta, Jaume I establis un sistema que ara en diriem “federal” repartint els territoris entre els seus fills, eno treu que abans hi hagi hagut una conquesta o annexió previa. O sigui, una cosa és el fet de conquesta i annexió i una altra el sistema de gestió que desenvolupes després. De la mateixa manera en temps de monarquies i poder feudals a Catalunya hi ha un Parlament de prohoms als qui el rei ha de demanar els diners, es podria dir una pre-burgesia de comerciants i artesans que organitzen aquest segon poder alternatiu als Senyor terratinents i que controlaven la majoria dels diners.

    Reply

Leave a Reply to Màxim Cancel reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *

You may use these HTML tags and attributes: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>