Virtuds i defectes de 3alaCarta

3alaCarta és l’espai on Televisió de Catalunya publica a internet els programes que emet diàriament per antena a tots els seus canals. Una mena de youtube però només de TV3. Aquí podem trobar talls de programes i programes sencers com Els Matins, 30 minuts, La nit al dia, Àgora, Valor Afegit, Polònia, Telenotícies…

Aquest sistema online presenta una gran avantatge: qualsevol pot veure la programació que l’interessa al moment que li va bé. Personalment, m’encanten les entrevistes que fa Josep Cuní a Els Matins, però a l’hora que la emeten estic per marxar a la feina. Però quan arribo a casa a la tarde em puc connectar i mirar-ho des de l’ordinador, tranquil·lament i prenent un té.

Aquest sistema asincrònic per veure emissions també l’ha posat en pràctica Catalunya Ràdio a la seva web. I moltes productores americanes com la FOX també ofereixen les seves sèries per internet i de forma gratuïta. Alguns l’han anomenat la televisió d’internet o del futur per l’avantatge que comentava abans: L’asincronia entre emisor i receptor, ja no és necessari veure la televisió en directe. En una societat com la nostra, on no es vol, i a vegades no es pot, renúnciar a la televisió ja sigui per la informació o per l’entreteniment, un sistema com aquest és torna necessari, gairebé vital.

Tothom que conegui TV3 sap que és una de les televisions de major qualitat a nivell estatal pels programes informatius i intel·lectuals que emet. És transmisor de cultura i coneixement. i 3alaCarta és, per a mi, la plataforma perfecte per la seva difusió. Dia rere dia va emmagatzemant els programes que s’emeten. Això vol dir molta molta informació. 3alaCarta es converteix en una font de cultura i coneixement.

Però hi ha un gran inconvenient. Qualsevol té accés als videos de 3alaCarta durant uns pocs dies després de la seva emissió per televisió. Al cap d’una setmana aproximadament, aquests videos passen a formar part de l’arxiu, i deixan d’estar disponibles per a tothom. Només les persones que estiguin registrades a TV3 i que estiguin subscrits a 3alaCarta els podran veure, i per subscriure’s s’ha de pagar. El cost pot ser de 7 € al mes, 18 € al trimestre o 65 € l’any. A primer cop d’ull sembla bastant car. Per algú que utilitzi molt el sistema potser li semblarà barat pagar 65 € si li treu profit. Algú que tingui un bon sou i que no té problemes per arribar a final de més potser trobarà la quantitat irrisòria. També hi ha altres opcions de pagament, com enviant un missatge de text que et dòna 60 minuts per veure videos. Més econòmic sí, si vols veure uns videos puntuals, però que pot acabar resultant més car que les altres formes.

Entrariem a valoracions personals a l’hora de dir que 65 € o enviar un missatge per veure videos és car. A mí m’ho sembla, perque no puc evitar mirar plataformes com Youtube, Vimeo o Fox que ofereixen aquest tipus de servei (visualitzar videos per internet) de forma gratuita. Fa poc també s’ha sumat Flickr als servidors de videos. Entenc que si n’hi ha tants i si la oferta continua creixent és perque és un negoci rentable. I no puc evitar pensar si hi ha algún afany recaptatori darrere de tot això. TV3 costa molts diners a la Generalitat de Catalunya i m’imagino que cobrar per aquest servei fa, en alguna mesura, més lleugera la càrrrega econòmica. Evidentment mantindre una plataforma com 3alaCarta té uns costos – gent que adapti els videos i els pugi, Terabytes i Terabytes per emmagatzamar els videos, més Terabytes de tràfic per a que la gent els pugui veure, gent que doni assistència via e-mail o telefònica per si hi haguessin incidències, també hi ha costos pel manteniment i millora de la web – però realment es cobra per fer front a aquests costos o només per guanyar diners?

A vegades penso: si l’objectiu de TV3 és ser un focus de la cultura catalana, fer de pagament un servei com aquest no estarà minvant les seves possibilitats d’expansió? No sembla una mica contradictori?

Quanta gent es queda sense veure els videos d’arxiu per que no vol obrir-se la cartera? Trobo que s’està dificultant l’accés a una font de coneixement i cultura a molta gent. Jo fa mesos que no puc veure documentals de 30 minuts per 3alaCarta, he de pagar. Fa poc he descubert el programa Valor afegit i només puc veure la darrera emissió. M’ha semblat un programa molt interessant i em trobo que he de pagar per veure els reportatges anteriors. Si vull reveure l’espai de reciclatge a Els matins o alguna entrevista antiga d’en Josep Cuní he de pagar. També per veure debats antics de l’Àgora. I així amb la gran majoria dels programes. No trobo greu que es cobri per això perque al cap i a la fi TV3 té la legitimitat per fer-ho, el que em preocupa són les consqüències que això provoca: dificultant la propagació de pensaments i opinions, de la lliure expressió, de valors com l’ecologisme, de coneixements econòmics o de informació que pot semblar interessant puntualment. És una llàstima que quelcom amb tant de potencial com 3alaCarta només el puguin aprofitar al 100% els que poden i/o volen pagar.

Tot el que escric ho faig des de la ignorància de no saber la rendibilitat econòmica de 3alacarta, però si és realment aquest el problema de pagar, tot i això no em puc estar de proposar solucions:

  • Baixar els costos de subscripció podria ser una solució, tot i que ja he dit que en un mercat on els altres ofereixen serveis similars gratuitament és una diferència notable.
  • La publicitat dòna molt de joc. No només els banners de les pàgines, (que ja hi són) si no la publicitat dins dels videos. Alguns videos estan patrocinats, i es mostra 10 segons de publicitat abans del videos. Depenent del video, si aquest dura 20-30 minuts no trobo descabellat que tingui 10 segons més de pubicitat entre mig.
  • Si s’obra l’arxiu i es promociona, lògicament augmentaran les visites, i la publicitat de la pàgina es revaloritzarà.
  • Potser hi hauria la possibilitat de poder descarregar els videos en algun format quan encara són públics, de manera que la persona els pugui tornar a veure offline, sense que això hagi de repercutir en el manteniment de 3alaCarta. No faria públic l’arxiu però permetria a la gent començar a fer el seu propi arxiu l’ordinador.
  • Segur que hi ha altres solucions més imaginatives que puguin afrontar els costos de manteniment i fer gratuit aquest servei.

Escric amb la bona voluntat de pensar que es cobra el servei per fer front a les seves despeses, i que 3alaCarta no intenta ser un negoci. Si es fes amb ànim de lucre em semblaria trist i quedaria decebut amb la direcció de TV3 que per un cantó fomentaria uns valors de catalanitat, cultura, llibertat d’expressió, reflexió, i per un altre prevaldrien els interessos econòmics a la continuitat d’expansió d’aquests valors. Recordo la frase que va dir Mònica Terribas quan va ser nomenada Directora de TV3: “si avui m’ho permeten, i com diu al meu pare, sempre al servei del poble”. 3alaCarta encara no està al servei del poble.

Aquest assaig no és una demanada, és una reflexió, que amb molta sort potser arribarà a alguna de les persones que prenen decisions a TV3 i potser el farà reflexionar, y potser aquesta reflexió el farà canviar alguna cosa.