Crec que tot va començar pels voltants de l’any 2000, quan van sortir Gran Hermano, el diario de Patricia, i Crónicas Marcianas va començar a canviar la seva política. Suposo que va ser una grata sorpresa pels productors i responsables d’aquestes cadenes, veure que aquest tipus de continguts els hi donaven tanta audiència. A partir d’aquí la recepta va anar increcendo provocant que cada cop més programes ocupessin la graella televisiva, amb més morbo, més insults, més sexe, i sense gens ni mica de cultura ni ética.

Per mi està clar que la culpa d’això se l’han de repertir dos protagonistes. En primer, lloc el conjunt de la societat, que som els qui demanem veure aquestes coses per televisió. Si ningú veiés aquesta porqueria no la donarien. En segon lloc, també faria responsable a les persones que decideixen la graella a les seves respectives cadenes.  Aquests que només es mouen per l’interés econòmic que representa tenir programes amb audiència, sense pensar en les conseqüències socials que té aquest tipus de televisió.

Doncs bé, en els darrers temps m’he adonat que aquesta fenòmen s’està passant a altres camps periodístics, com és l’àmbit de l’esport. La informació esportiva ha guanyat una gran demanda diària: prova d’això és que ocupa el 25% , o més, del temps dels telenotícies. Aquesta gran demanda fa que dia rere dia a un munt de diaris, televisions i ràdios es dediquin a parlar de l’actualitat de l’esport, en el cas català i castellà, sobretot del futbol.

Però aquí hi ha un problema, i és que el món esportiu no dòna prou notícies per sadollar la fam informativa dels futboleros. I això provoca que tant diaris com programes televisius hagin d’explotar la imaginació per poguer omplir pàgines i temps d’emissió. I la conseqüència principal d’això és que la qualitat del producte baixa. Un partit de futbol dòna per xarrar-ne al dia següent de que es jugués, o potser un dia més si el partit va ser molt bo o decisiu, però no dies i dies com a vegades també es fa.

Prova d’aquesta necessitat de forçar la informació, és la gran quantitat de notícies xorres que publiquen els diaris esportius, o la gran quantitat d’enquestes xorres que s’hi fan per internet, o els tristos debats que es creen a programes de televisió, als quals no pares de sentir els mateixos arguments durant setmanes i mesos. Jo per exemple, m’he arribat a cansar de sentir elogis cap a Guardiola i cap al Barça. Com a culé n’estic sumament orgullòs, però al final vaig deixar de veure i escoltar aquests programes perquè ja em cansava. Com va dir en Pere Escobar una vegada: “Estàs avorrint a l’obvietat”.

Evidenment, hi ha maneres i maneres de parlar dels esports. Dos casos a estudiar serien el del programa Punto Pelota a Intereconomía, i el Efectivament a Esport3. El primer utilitza la més pura estrategia televisiva de Sálvame, amb “periodistes” que interpreten personatges que xiscles i insulten a tot i tothom. El segon, que va sortir no fa gaire, intenta portar una línia respectuosa amb dosis d’humor. En el segon s’intenta informar i parlar sobre els esdeveniments. El primer, té com a objectiu crear polèmica.

Veig en la premsa esportiva una evolució com ja van tenir altres tipus de premsa. La necessitat d’omplir espais i guanyar audiència em porta a pensar que cada cop més la premsa esportiva s’assembla a la premsa groga o a la rosa. I si intentèssim deixar de ser adictes al esport?

La senyera quatribarrada és d’origen català

No hi ha cap document que demostri que la senyera quatribarrada que comparteixen actualment Catalunya, Aragó, País Valencià i sas Illes Balears, tingui origen anterior a l’enllaç matrimonial entre Ramon Berenguer IV i Peronella. Jo havia llegit sobre que aquesta bandera descendeix de l’escut del casal de Barcelona (és a dir, de l’escut que representava a tots els Comtes de Barcelona) i que pertenyia a aquest casal abans de la unió. Altres historiadors no catalanistes defensen que les quatre barres és l’escut del casal de Saragossa (és a dir, de l’escut que representava als Reis d’Aragó). Res més lluny de la veritat, tampoc hi ha cap document que les quatre barres representés aquesta casa abans de la unió monàrquica entre el Comte de Barcelona i la princesa aragonesa.

La meva conclusió és doncs que tant Aragonesos com Catalans defensem en la nostre identitat que la bandera ve de nosaltres, i ningú té arguments sòlids ni proves per demostrar-ho. Sense proves documentals, també seria viable afirmar que aquest escut quatribarrat és creés a partir de l’enllaç matrimonial i de la formació de la Corona d’Aragó. A dia d’avui només podem dir que és de tots dos a parts iguals.

La Corona Catalanoaragonesa

Mai no va existir un Imperi que s’anomenés a la seva pròpia época Corona Catalanoaragonesa. El que va existir va ser la Corona d’Aragó. També es pot acceptar anomenar-la Corona d’Aragó i Catalunya ja que sí existeixen fonts escrites datades al segle XIII on s’empra aquesta nominació . És important que se sàpiga que el nom que ens ensenyaven de petits és inventat al segle XIX en époques dels inicis del catalanisme polític.

Catalunya era una potència mediterrània

Els mapes que ens ensenyaven de petits sobre “l’Imperi Català” no eren certs, al menys sota aquesta denominació. Catalunya no va ser una potència, va formar part d’una potència. Catalunya com a tal mai no va annexionar les terres d’Aragó, Mallorca o València, i molt menys Sardenya, Sicília o Nàpols. Per aquest motiu, no es pot dir que fos Catalunya la potència perquè les institucions catalanes no tenien poder sobre els altres territoris.

Sí és cert que va ser la flota de Catalana la que dominava gran part de la Mediterrània Occidental, i que van ser els interessos comercials catalans els que van impulssar l’expansió ultramar, però aquesta expansió de la Corona d’Aragó va ser “Federal”.

Mai no va ser un país tan poderós com ens han volgut fer creure, ha estat un territori més de la Corona. El romanticisme d’un Imperi poderós comporta a desitjar que això hagués sigut així, però a l’inici d’aquesta expansió, Jaume I el Conqueridor mai no va annexionar Mallorca o València a Catalunya, els va fer regnes propis amb institucions i furs propis.

Catalunya sempre ha sigut una potència a la Península

Catalunya ara és un dels motors de l’Estat Espanyol, però això va començar a ser-ho tot just a partir de la revolució industrial, al segle XVIII-XIX. Abans Catalunya era principalment agrícola, i no es diferenciava gaire de la resta de territoris peninsulars, tret de la ciutat de Barcelona, que era un centre de comerç molt important. Fins a les hores Catalunya no ha sigut especialment capdavantera. Prova d’això és que si ho hagués sigut probablement no hagués estat conquistada per les tropes castellanes i franceses al 1714.

El Rei d’Aragó era – es sentia – Català

Els Reis d’Aragó i Comtes de Barcelona descendeixen de Ramon Berenguer IV, català. Però el seu fill Alfons ja era català i aragonès. En aquella época no existia el sentiment identitari-nacional, la gent noble principalment es preocupaven dels seus interessos, i la gran part de la població amb prou feines tenien per menjar i protegir-se dels conflictes. Alfons i els seus descendents tenien palau tant a Barcelona com a Saragossa, i posteriorment a València, Mallorca, Nàpols, etc. A un monarca de l’época el que l’importava era mantenir el seu poder. Sí val a dir que Jaume I escriví les seves memòries en català, i això pot fer intuir quina podia ser la seva llengua materna. A part d’això, dir que els Reis d’Aragó eren més catalans que aragonesos és tirar-se a la piscina.

La intenció que tinc en escriure aquestes linies és posar un gra de sorra per que el Catalanisme no es basi en falsedats. El Catalanisme ha d’assumir la veritable història de Catalunya. Realment no calen invencions per poder sumar identitat. Trobo que el que fa és crear discòrdies amb qui no són catalanistes (especialment amb la gent dels altres territoris del que va ser la Corona d’Aragó) i donar arguments a la gent que critica el nacionalisme per que ho continui fent. Per altra banda també crea falses espectatives en els catalanistes joves, que creixen creient que el seu país va ser un gran a l’época medieval, i no ho va ser tant. Un es pot sentir orgullós de la història de Catalunya, però penso que és un error basar aquest orgull en conceptes falsos.

Catalunya va ser una part molt important en la Corona d’Aragó. Va ser la visió catalana la que va impulsar a la Corona a conquistar el mar. Però no eren els catalans qui tenien més pes a la Corona. Una prova d’això és que quan es va haver de prendre una de les decisions més importants en la història de la Corona amb la mort del Comte de Barcelona, Martí I l’Humà, amb el Compromís de Casp, no es va triar la opció catalana, van pesar més els interessos aragonesos i valencians. Probablement durant aquesta época el Regne de València era força més potent que Catalunya.

Espero algun dia també publicar un escrit amb els mites medievals d’alguns aragonesos, que també en són uns quants.

7 jugadors catalans (Valdés, Puyol, Piqué, Capdevila, Busquets, Xavi i Cesc). Això fa que un 30% dels jugadors són catalans.

2a Raó

8 jugadors del Barça (Valdés, Puyol, Piqué, Busquets, Xavi, Iniesta, Pedro, Villa).

3a Raó

Probablement és la selecció amb un futbol més macu a dia d’avui (gràcies al seu ADN Barça).

Sense cap mena de dubte, per a mi Catalunya està representada – i és clau – en aquesta selecció espanyola, ho admetin a la resta de la península o no.

He fet un recull de videos publicats al 3 a la Carta sobre aquestes eleccions, i el vull compartir amb els que hem puguin llegir. Hi ha informació general sobre el Parlament Europeu, el debat on van participar els caps de llista per Catalunya i entrevistes que se’ls hi ha fet a TV3.

Informació General

Els grups de l’Eurocambra
http://www.tv3.cat/videos/1274599/Els-grups-de-lEurocambra

Les funcions
http://www.tv3.cat/videos/1248399/Les-funcions-del-Parlament-Europeu

El model social Europeu
http://www.tv3.cat/videos/1260559/El-model-social-europeu-versus-el-nord-america

Entrevista a Manel Camós
http://www.tv3.cat/videos/1273119/Si-no-anem-a-votar-ho-faran-els-extremistes-com-a-Holanda

Algunes notícies

http://www.tv3.cat/videos/1117879/Advertiment-europeu

http://www.tv3.cat/videos/915699/Tomben-la-setmana-laboral-de-65-hores

http://www.tv3.cat/videos/1229529/Les-eleccions-europees-vistes-des-dAlemanya

Debat de TV3

Per a què serveix Europa?
http://www.tv3.cat/videos/1258969/Per-a-que-serveix-Europa

La rel•lació entre Catalunya i Europa
http://www.tv3.cat/videos/1259049/La-relacio-entre-Catalunya-i-Europa

Els plantejaments de l’Europa social
http://www.tv3.cat/videos/1258999/Els-plantejaments-de-lEuropa-social

Europa ens pot ajudar a sortir de la crisi?
http://www.tv3.cat/videos/1258979/Europa-ens-pot-ajudar-a-sortir-de-la-crisi

Partits polítics catalans i espanyols

Convergència i Unió

Entrevista Matins de TV3
http://www.tv3.cat/videos/1252119/La-campanya-pel-desinteres-electoral-no-es-innocent

Entrevista
http://www.tv3.cat/videos/1267579/Ramon-Tremosa-candidat-de-CiU

Esquerra Republicana de Catalunya

Entrevista Matins de TV3
http://www.tv3.cat/videos/1249719/Europa-te-poc-poder-politic

Entrevista
http://www.tv3.cat/videos/1264429/Oriol-Junqueras-candidat-dERC

Iniciativa per Catalunya els Verds

Entrevista Matins de TV3
http://www.tv3.cat/videos/1247699/El-PSOE-pacta-amb-la-dreta-politiques-incomprensibles

Entrevista
http://www.tv3.cat/videos/1261569/Raul-Romeva-candidat-dICV-EUiA

Partit Socialista

Entrevista Matins de TV3
http://www.tv3.cat/videos/1256809/El-meu-objectiu-es-lEuropa-federal

Entrevista
http://www.tv3.cat/videos/1273919/Maria-Badia-candidata-del-PSC

Partit Popular

Entrevista Matings de TV3
http://www.tv3.cat/videos/1254199/Els-turistes-que-juguen-a-golf-deixen-molts-diners

Entrevista
http://www.tv3.cat/videos/1270339/Aleix-Vidal-Quadras-candidat-del-PP

Totes dues vessants estan molt diferenciades i poden tenir públics molt diferents. A més, després de decidir escriure els meus posts sobre programació en castellà, per guanyar possibles lectors, el meu blog es convertia en un blog bilingüe. No tinc res en contra del bilingüisme, conviveixo amb ell cada dia i me n’orgulleix ser bilingüe, però aquest fet podia perjudicar l’audiència que pogués tenr. Per molta gent pot resultar estrany navegar i arribar a un post en castellà redejat de paraules en català. La separació també em permetrà millorar el SEO del blog i de cada post en particular perquè podré indicar la llengua en que ha sigut escrit.

Per una altra banda, prefereixo la separació per temàtica ja que la meva web està dividida en aquests dos àmbits. El blog estava a la secció personal tot i que molts dels posts que escribia no tenien res a veure amb la meva vida personal.

Benvingut al meu blogPer.

Celebro la decisió, i felicito i agraixo a les persones que l’han prés. Al meu post parlava de les grans virtuds de 3alaCarta, però també del greu defecte de ser de pagament. Ara només hi veig virtuds.

3alaCarta té ara l’oportunitat de ser el focus de cultura, coneixement que necessitem. Gràcies.

Aquest sistema online presenta una gran avantatge: qualsevol pot veure la programació que l’interessa al moment que li va bé. Personalment, m’encanten les entrevistes que fa Josep Cuní a Els Matins, però a l’hora que la emeten estic per marxar a la feina. Però quan arribo a casa a la tarde em puc connectar i mirar-ho des de l’ordinador, tranquil·lament i prenent un té.

Aquest sistema asincrònic per veure emissions també l’ha posat en pràctica Catalunya Ràdio a la seva web. I moltes productores americanes com la FOX també ofereixen les seves sèries per internet i de forma gratuïta. Alguns l’han anomenat la televisió d’internet o del futur per l’avantatge que comentava abans: L’asincronia entre emisor i receptor, ja no és necessari veure la televisió en directe. En una societat com la nostra, on no es vol, i a vegades no es pot, renúnciar a la televisió ja sigui per la informació o per l’entreteniment, un sistema com aquest és torna necessari, gairebé vital.

Tothom que conegui TV3 sap que és una de les televisions de major qualitat a nivell estatal pels programes informatius i intel·lectuals que emet. És transmisor de cultura i coneixement. i 3alaCarta és, per a mi, la plataforma perfecte per la seva difusió. Dia rere dia va emmagatzemant els programes que s’emeten. Això vol dir molta molta informació. 3alaCarta es converteix en una font de cultura i coneixement.

Però hi ha un gran inconvenient. Qualsevol té accés als videos de 3alaCarta durant uns pocs dies després de la seva emissió per televisió. Al cap d’una setmana aproximadament, aquests videos passen a formar part de l’arxiu, i deixan d’estar disponibles per a tothom. Només les persones que estiguin registrades a TV3 i que estiguin subscrits a 3alaCarta els podran veure, i per subscriure’s s’ha de pagar. El cost pot ser de 7 € al mes, 18 € al trimestre o 65 € l’any. A primer cop d’ull sembla bastant car. Per algú que utilitzi molt el sistema potser li semblarà barat pagar 65 € si li treu profit. Algú que tingui un bon sou i que no té problemes per arribar a final de més potser trobarà la quantitat irrisòria. També hi ha altres opcions de pagament, com enviant un missatge de text que et dòna 60 minuts per veure videos. Més econòmic sí, si vols veure uns videos puntuals, però que pot acabar resultant més car que les altres formes.

Entrariem a valoracions personals a l’hora de dir que 65 € o enviar un missatge per veure videos és car. A mí m’ho sembla, perque no puc evitar mirar plataformes com Youtube, Vimeo o Fox que ofereixen aquest tipus de servei (visualitzar videos per internet) de forma gratuita. Fa poc també s’ha sumat Flickr als servidors de videos. Entenc que si n’hi ha tants i si la oferta continua creixent és perque és un negoci rentable. I no puc evitar pensar si hi ha algún afany recaptatori darrere de tot això. TV3 costa molts diners a la Generalitat de Catalunya i m’imagino que cobrar per aquest servei fa, en alguna mesura, més lleugera la càrrrega econòmica. Evidentment mantindre una plataforma com 3alaCarta té uns costos – gent que adapti els videos i els pugi, Terabytes i Terabytes per emmagatzamar els videos, més Terabytes de tràfic per a que la gent els pugui veure, gent que doni assistència via e-mail o telefònica per si hi haguessin incidències, també hi ha costos pel manteniment i millora de la web – però realment es cobra per fer front a aquests costos o només per guanyar diners?

A vegades penso: si l’objectiu de TV3 és ser un focus de la cultura catalana, fer de pagament un servei com aquest no estarà minvant les seves possibilitats d’expansió? No sembla una mica contradictori?

Quanta gent es queda sense veure els videos d’arxiu per que no vol obrir-se la cartera? Trobo que s’està dificultant l’accés a una font de coneixement i cultura a molta gent. Jo fa mesos que no puc veure documentals de 30 minuts per 3alaCarta, he de pagar. Fa poc he descubert el programa Valor afegit i només puc veure la darrera emissió. M’ha semblat un programa molt interessant i em trobo que he de pagar per veure els reportatges anteriors. Si vull reveure l’espai de reciclatge a Els matins o alguna entrevista antiga d’en Josep Cuní he de pagar. També per veure debats antics de l’Àgora. I així amb la gran majoria dels programes. No trobo greu que es cobri per això perque al cap i a la fi TV3 té la legitimitat per fer-ho, el que em preocupa són les consqüències que això provoca: dificultant la propagació de pensaments i opinions, de la lliure expressió, de valors com l’ecologisme, de coneixements econòmics o de informació que pot semblar interessant puntualment. És una llàstima que quelcom amb tant de potencial com 3alaCarta només el puguin aprofitar al 100% els que poden i/o volen pagar.

Tot el que escric ho faig des de la ignorància de no saber la rendibilitat econòmica de 3alacarta, però si és realment aquest el problema de pagar, tot i això no em puc estar de proposar solucions:

• Baixar els costos de subscripció podria ser una solució, tot i que ja he dit que en un mercat on els altres ofereixen serveis similars gratuitament és una diferència notable.
• La publicitat dòna molt de joc. No només els banners de les pàgines, (que ja hi són) si no la publicitat dins dels videos. Alguns videos estan patrocinats, i es mostra 10 segons de publicitat abans del videos. Depenent del video, si aquest dura 20-30 minuts no trobo descabellat que tingui 10 segons més de pubicitat entre mig.
• Si s’obra l’arxiu i es promociona, lògicament augmentaran les visites, i la publicitat de la pàgina es revaloritzarà.
• Potser hi hauria la possibilitat de poder descarregar els videos en algun format quan encara són públics, de manera que la persona els pugui tornar a veure offline, sense que això hagi de repercutir en el manteniment de 3alaCarta. No faria públic l’arxiu però permetria a la gent començar a fer el seu propi arxiu l’ordinador.
• Segur que hi ha altres solucions més imaginatives que puguin afrontar els costos de manteniment i fer gratuit aquest servei.

Escric amb la bona voluntat de pensar que es cobra el servei per fer front a les seves despeses, i que 3alaCarta no intenta ser un negoci. Si es fes amb ànim de lucre em semblaria trist i quedaria decebut amb la direcció de TV3 que per un cantó fomentaria uns valors de catalanitat, cultura, llibertat d’expressió, reflexió, i per un altre prevaldrien els interessos econòmics a la continuitat d’expansió d’aquests valors. Recordo la frase que va dir Mònica Terribas quan va ser nomenada Directora de TV3: “si avui m’ho permeten, i com diu al meu pare, sempre al servei del poble”. 3alaCarta encara no està al servei del poble.

Aquest assaig no és una demanada, és una reflexió, que amb molta sort potser arribarà a alguna de les persones que prenen decisions a TV3 i potser el farà reflexionar, y potser aquesta reflexió el farà canviar alguna cosa.

alexsancho.name

osmoaqua.eu

sofasurger.eu

helldesign.net

dennisbloete.de

noserub.com

photofolio.us

grapa.ws

No només he canviat el disseny gràfic, també he renovat l’estructura interna del site, on he aplicat tots els coneixements que he aprés a la universitat el darrer any. A més estreno blog, un wordpress.

La web està dividida en dos parts: la part profesional, on tinc el les dades d’interés profesional, i la part personal, on tinc informació de caire més íntim. El llançament l’he fet amb quatre seccions. A la part profesional es troba Feina, “Què sé” i Contacte. A feina hi ha les fitxes de les diferents webs que he realitzat des de que sóc desenvolupador, amb les tècniques aplicades, una descripció i captures. “Què sé” és la secció on es mostra en tags els meus coneixements aplicats en el site. D’una manera ràpida es pot veure què sé fer, i clicant al tag, es visualitzen els projectes associats en aquest. Tampoc podia faltar el típic formulari de contacte a la seva secció. A la part personal es troba el blog, on continuaré publicant opinions, aventures, quelcom relacionat amb la programació i bàsicament lo que hem vingui de gust.

He de confesar que encara queda molta feina per fer. La web la he publicada solament en català, però vull que estigui també en castellà i en anglès. En el futur també tinc pensat incloure noves seccions, que per ara no he tingut temps de desenvolupar. Vull crear una secció que contingui els meus projectes en php i/o mootools, també vull crear una pàgina amb el meu currículum.

Però per ara aquesta serà la meva targeta de presentació al món. A disfrutar-la!

És una molt bona notícia pels catalano-parlants tenir un diccionari a internet. La meva enhorabona als impulsors d’aquest projecte.

Per cert, “bitácora” en català es diu bitàcola.