Un dia de feina al sud d’Illinois
El passat Dijous vaig tenir una jornada diferent als Estats Units. Pocs dies abans, el pare d’Adam, el meu company de pis, va trucar demanant ajuda al seu fill en el trasllat de la seva empresa, i Adam va preguntar-me si volia treballar jo també i guanyar alguns dolars amb els que no hi comptava. Com que el dijous no tenia res planejat vaig dir “I per què no? Serà interessant”. I dit i fet. Dijous al matí vam matinar aixecant-nos a les 7:00. Vaig tenir dificultats per escollir quina de la meva roba seria més apropiada per un trasllat ja que no volia fer malbé res i em vaig decantar per uns texans i una semarreta de tirants per la calor, agafant uns pirates per si de cas.
Abans de que la son s’hagués anat vam pujar al cotxe direcció al sud amb destí Manteno, un petit poblet a uns 80km de Chicago. Un cop arribats allà i després d’esmorzar vam començar la feina. Abans del viatge jo no tenia clar què tocaria fer, en principi moure caixes però el nou local encara estava sent treballat pels albanyils, per lo que la feina va ser rentar les parets exteriors de la pintura antiga. Amb una mànega a pressió vam estar unes 6 horetes remullant la paret, i nosaltres mateixos, fins que va quedar més o menys bé. Va ser entre aburrit i entretingut, perque com que només hi havia una mànega mentre un treballava l’altre mirava, com paletes de veritat vamos! Al principi va ser una mica escarós ja que amb l’aigua a pressió els bocins de pintura anavem caient sobre nosaltres, i vam acabar força bruts. Ah! I vam dinar a un restaurant fastfood mexicà, jo ja com un autèntic americà.
Al acabar la feina vam anar una mica més al sud, a la casa dels pares de l’Adam a Kankakee perque li tocava fer de cangur dels seus nebots. Abans d’arribar vam fer una parada a una tenda de gelats. Us enrecordeu dels McFlurry’s del McDonald’s?, doncs vam comprar gelat a la primera botiga que va fer un gelat d’aquests i que després el McDonald’s va copiar. Realment boníssim!!!
En arribar a la casa dels pares de l’Adam vaig alucinar. Quina mansió tenen! Ja la podeu veure a la foto. I l’interior no és menys sorprenent, no sé quantes habitacions tenia la casa. Però lo millor estava a la part de darrera. El jardí que tenen allà dona al riu, i tenen un petit moll… realment bonic. És la típica casa ideal per fer crèixer una família. Ja al vespre després de cuidar als nebots van arribar els pares de l’Adam i vam sopar tots plegats una bona quantitat de menjar casolà, el primer que menjo des de que estic aquí. Es nota en part la diferència de la ciutat amb la del poble. El sopar va ser molt agradable ja que tota la família és realment molt bona gent. Llàstima que el comiat fos una mica ràpid, però l’Adam havia d’anar a comprar unes coses a uns magatzems i després deixar-me a l’estació de tren per tornar a Chicago ja que ell es quedava a Kankakee, i va ser en aquest recorregut l’última cosa que hem va sorprendre del sud. Durant més de 15 minuts vam estar atravessant centres comercials a ambdues bandes de la carretera. 15 minuts a 50km/h són com 12 km de centres comercials continuus, realment sorprenent i en part terrorífic. A la ciutat no hi ha gaires, de fet a Chicago només en conec un, però als suburbis n’està ple es veu.
Tags: chicago
