Riding passat per aigua
Si ahir vaig anar a veure el moll del nord del Downtown de Chicago, avui he anat a veure el moll del sud. Aquesta part de la ciutat està rodejada de parcs i jardins i s’anomena Museum Campus. S’anomen així perquè hi ha tres museus junts: El Field Museum, on es trobo la exposició d’història natural, l’Aquarium, i el Planetarium. Al costat també hi ha l’estadi de futbol americà dels Chicago Bears. En principi no tenia previst entrar a cap dels museus perque a tots s’havia de pagar. Lo que realment esperava trovar era una bona vista de la ciutat.
Avui no tenia ningú amb qui visitar la ciutat, perque els nois anglesos tot just marxaven avui, i l’Adam havia de fer coses, per tal vaig proposar-me de fer l’excursió de forma diferent, en bici. Que ningú es preocupi, que si ho he fet és perque hi ha carril bici a la gran part de recorregut. Només havia d’arribar a la bora del llac, a unes 2 o 3 milles, i després tot era dins de parcs, sense cotxes.
És molt maco de veure com una ciutat amb tant ciment i metall com té Chicago gaudeix despais tant macus i tant naturals com aquests parcs. Tot i que la desconnexió amb la ciutat no és ideal (perqué qualsevol lloc té molt a prop carreteres amb molts cotxes) és macu de veure arbres i animals voltant per allà.
El recorregut continuava i mica en mica m’en anava apropant a les vistes que esperava trovar. Malauradament a mesura que m’acostava els núvols amenaçaven amb tapar el sol. No és el mateix visitar la ciutat amb el cel gris que amb el cel blau, però què hi farem… ja havia mirat el temps abans de sortir de casa i la predicció era de nuvolositat, per tant ja estava avisat.
Arrivades les quatre de la tarde el sol ja havia desaperescut del tot, i no feia cara de tornar. El cel estava gris i a la llunyania veia núvols negres… es preparava una de bona. I així va ser. Un cop arribat al Museums Campus i després de fer unes poques fotos va començar a caure un xàfec bestial. A correcuite vaig haver de refugiar-me a l’edifici més proper. Aquest era el planetarium. No podia entrar perque l’entrada principal estava al damunt d’unes escales i portava la bici, a més que era de pagament. El que vaig acabar fent va ser amagar-me sota d’una mena de valcons però m’estava mollant igual… amb molta sort que uns homes em van veure i hem van obrir la porta del darrera deixant-me entrant dins del museu. Com que no parava de ploure vaig deixar la bici on vaig poguer, i vaig donar una passejadeta pel Plantearium, m’havia sortit gratis entrar!
Un cop mirant habent vist per sobre el museu, i quan la pluja ja havia amaïnat, vaig sortir per acabar de veure el parc i conèixer, al menys per fora, els altres museus dels voltants i trobar una bona vista per fer-me una foto. Llàstima que el dia estigués tant lletjot.
Al cap d’una estona ja s’havia fet tard i havia de tornar cap a casa perque havia quedat amb l’Adam per sopar amb ell i uns amics seus. Vaig tenir mala sort, i em va agafar la pluja a la tornada, però ni molt menys un xàfec del que m’havia salvat poc abans.
Tags: chicago
