Les millors vistes de Chicago: Grant Park
Ahir la meva amiga Liz va fer de guia turística. Vam quedar per dinar a un fast-food de menjar purament americà. Ell lloc s’anomenaba Philly’s Best. Ella va demanar per mi una mena d’entrapà amb amb carn, ceba i xampinyons… ooohh, delicious!! Cap McDonald’s es pot comparar a això. Ja amb l’estòmac ple vam anar a visitar un parell de llocs de la ciutat, els quals ja havia vist abans però no tenia cap foto. El primer lloc va ser la Water Tower (Torre d’Aigua). És una mena de torre inspirada en les torres medievals. No és res de l’altre món, però és un dels punts neuràlgics de la ciutat per història. A Chicago va haver-hi un incendi molt gran l’any 1871 que es va estendre de sud cap a nord. Va debastar gran part de la ciutat i la Water Tower va ser dels pocs edificis que van sobreviure.
D’aquí vam anar al parc de Grant Park. És un park força gran que es trova entre el Downtown i el Llac Michigan. Està en un punt ideal per veure els gratacels del centre perque no està ni molt lluny ni molt a prop d’aquests i a més la visió queda decorada amb el verd dels arbres del parc. Per a mi les millors vistes de Chicago.
Va coincidir que hi havia un festival a Grant Park, “Viva Chicago!”. Era un festival llatí on hi havia diferents paradetes on venien pulseres, arracades, semarretes, lo típic. També hi havia unes altres on feien menjar. Llàstima que ja estavem tips, ens haguès agradat tastar alguna cosa d’allà, feia molt bona olor. També h havia un escenari on un showman parlava en castellà amb accent mexicà. Això em va xocar. Mai he vist una festival, per exemple musulmà a Barcelona, on els showmans parlessin en àrab. No sé si n’hi ha hagut, però si hi haguès estic segur que causaria polèmica, però en canvi la gent semblava acceptar-ho força bé. Tinc la impressió que aquí la gent té molt ben assumida la realitat de la immigració i les diferents llengües.
Acabat de veure com era el festival vam anar a Millenium Park, un parc continu a Grant Park, on l’arquitectura i el disseny és molt modern. Tot està fet amb metalls amb formes dinàmiques i corves. És interessant. Una de les principals atraccions d’aquest lloc és una escultura anomenda “Cloud Gate” (Porta dels Núvols) tot i que és coneguda com a “The Bean” (La Mongeta) per la seva forma. És com un mirall en la qual es reflecteix en si mateixa tots els edificis del voltant, jugant amb els angles, està molt bé!
A Millenium hi ha també una altra atracció: The Crown Fountain (La Font de la Corona) dissenyada pel català Jaume Plensa. Són dos columnes, una davant de l’altre, en la qual es projecten imatges de diferents cares, i per les quals cau aigua en forma de cascada. Els nens van a jugar allà durant el calorós estiu a Chicago, corrent entre els bassalts d’aigua que es formen a terra.
I aquí va acabar la nostre visita, no sense abans donar una volta en coche pel centre de la ciutat.
Tags: chicago
