Florida: La vida és per guadir-la
Vaig agafar el bus a casa meva amb tres hores d’antelació del vol per arribar a l’aeroport, però vaig anar just de temps. Correns vaig anar a les taquilles per que hem donessin el bitllet i no sé quin problema hi havia que no me’l donaven, i jo esperant tement que perdria l’avió. Finalment me’l donen i llavors vaig començar una cursa per arrivar a temps a la porta d’embarcament. Vaig haber de demanar que hem deixessin passar a la cua d’inspecció de seguretat. Finalment vaig arrivar a temps a l’embarcament i no vaig perdre l’avió, però buf… quin patiment.
Arribant a Florida, des de l’avió podia veure com era tot verd, cases molt grans, totes amb jardins. Seria tota Florida així? En poc temps ho sabria. A l’aeroport m’esperava la Donna, una amiga que vaig fer a Barcelona feia poques setmanes. Hem va acollir a casa seva per passar els següents cinc dies de la meva vida. Un cop al cotxe anant cap a casa seva em va explicar tot lo que havia pensat per fer en els següents dies: visitar museus, surfejar, algunes festes, un no parar!!
Mentre anavem conduint cap a casa seva hem quedava meravellat amb el paissatge, tot verd, i realment lo que havia presentit a l’avió era cert, tot la zona era igual, cases rodejades de verd per tot arreu, ja siguin jardins, aiguamolls, o boscos. Llavorens encara no estava segur, però en els següents dies ho vaig confirmar. La urbanització “respecta” els espais naturals. Dic respecte entre cometes perque si els respectés no hi construirien a sobre. Sigui com sigui, tots els edificis estan envoltats de naturalesa. Fins i tot l’estació de bombers té un un jardí al voltant de l’edifici. Amazing!
Durant els dies que vaig ser-hi allà vaig sortir moltíssim. Donna em va ensenyar la festa (nightlife) de Jacksonville. La gent sap gaudir allà. Els hi agrada molt escoltar reage. Crec que representa força la filosofia de vida de la ciutat. La gent és molt tranquila, els hi agrada guadir la vida. Tot i que Jacksonville té al voltant del milió d’habitants com que tot está tant estés la vida és més com a un poble en certa manera.
Com que la Donna treballava pels matins, el segon dia d’estància va convidar a una amiga seva a que m’acompanyés a visitar el Museu d’Art Contemporani. Emmeline em va venir a recollir al mig dia i vam anar al centre de Jacksonville. Allà vam visitar el Museu, la Biblioteca, i vam donar una volta pel centre de la ciutat (tot lo que vam poder perque feia una calor…) i vam anar finalment a visitar una arbre, concretament un roure de mes de 200 anys d’antiguitat. Realment grandiós amb unes branques que s’alliberen per tots costats caient fins a tocar a terra. Era molt maco de veure també els esquirols anant d’un costat cap a un altre.
Divendres va ser un dia tranquil, passejar (en cotxe) pels barris propers a la platja. Donna em va ensenyar els voltants, i hem va portar a la casa on es mudarà en poc temps, la qual està encara reformant. Al vespre ja tornant vam comprar el menjar per fer el sopar i va llogar un parell de pel·licules per veure. Aviam d’estalviar forces pel dia següent, que seria mogudet.
Dissabte, cap allà a les 10am vam sortir a recollir uns amics de la Donna, Jeff i la seva novia Ashley. Vam anar a fer un esmorzar americà, amb bacó, ous, patates fregides amb ceba… sí, molt molt americà. Un cop acabats vam anar a buscar un ferry que ens portaría a una illa anomenada Big Talbot Island. Ens vam haber de ficar entre boscos per tal d’arribar a la platja, i un cop arribats, guau, molt molt maca. La sorra era verge, molt poca gent va cap allà per passar el dia. Els arbres vells caiguts per la força de les onades formaven un paissatge peculiar. Vam anar a nadar una estona i guardaré com a record cicatrius de les roques que hi havia per allà. Va ser realment molt relaxant, estavem allonyats de la civilització. Ja entrada la tarde vam marxar correns cap casa de cadascú. Teniem entrades per veure un partit de futbol americà. Els jaguars de Jacksonville llugaven contra els Buchaniers, un altre equip de Florida, en el partit de presentació dels premirs. Va ser realment divertit. No tant, pel joc en sí, que a vegades em resulta molt lent, si no per que vam estar canviant de seient cada dos per tres. Al final vam acabar el partit a la zona VIP.
Diumenge va ser un dia tranquilet. Ens vam aixecar tard, i com que na Donna havia de preparar la seva classe (és mestre) del dia següent jo vaig anar-me’n a passar la tarda a la platja. Vaig agafar la bicicleta de Donna i a pedalejar al costat de mar. Va ser molt relaxant. L’ambient que es respira a la platja entre la gent és molt acollidor, i com que la platja és tant gran, s’estava realment tranquil. Ja tornant cap a casa era molt tard, i no vam poguer anar a sopar al restaurant japonés on voliem anar. Ho vam deixar pel pròxim cop que anés a Florida. Vam tenir un sopar tranquilet mentre miraven una peli a la tele. I a dormir d’hora, que al dia següent havia que matinar per anar a l’aeroport.
A les 5:30am ja estavem en peus, a punt per sortir. Quina son que portava jo, que al final m’havia quedat fins a tard mirant la tele tot sol. En arribar a l’aeroport ens vam acomiadar. Aquestes coses sempre son tristes, però vaig intentar veure-ho més com una “Fins després”. En arribar a la taquilla em trobo que el meu vol s’havia anul·lat, i em van tenir que assignar un altr vol 3 hores més tard. Quin remei… afortunadament aquest cop no tenia cap vol per agafar després del primer. Un cop a la porta d’embarcament va tocar esperar. El temps va passar més ràpid gràcies al llibre que m’estava llegint “El tesoro de los templarios”. La intriga em va ajudar a vèncer la son i vaig estar llegint durant tres hores, quatre, cinc, sis, set… fins a deu hores. El vol l’havien anat aplaçant fins a les 5 de la tarda. I encara rai que jo anava en aquell vol, que havia hagut gent que s’havia quedat sense vol i s’havia d’esperar fins demà. Al cap d’una estona van anunciar pels altaveus que el vol 5363, el meu, també quedava anul·lat… o sigui que a reclamar un nou vol i que hem donessin una habitació d’hotel on passar la nit. Va ser una jornada dura, amb moments de tensió quan anunciaven vols anul·lats, i no sabia que estava passant i no comprenia bé el que la gent deia. Però al final vaig sapiguer ensortir-me’n bé. Dins de lo dolent, va ser una bona experiència.
Degut a la incidència vaig passar un dia més a Jacksonville. Afortunadament al dia següent ja si vaig tornar a Chicago, això sí, després de passar altres 5 hores a l’aeroport esperant que l’havia sortís. En arribar, vaig tenir una mica la sensació d’arribar a casa.
Tags: florida
