BlogPer

Abans d’ahir vaig quedar amb una amiga, Britni, per passar el dia junts i veure les coses de Chicago que encara no havia vist. Però com ja les havia vist totes va proposar d’anar a l’Estat veí, Wisconsin, i visitar uns paratges amb llacs ben macus que hi ha al sud. Dit i fet. Vam agafar l’autopista i en una hora ja estaven creuant la frontera.

Un cop arribats a Wisconsin vam ficar-nos per carreteres secundàries. Era macu de veure el paissatge rural ple de camps cultivats amb blat de moro i granges vermelles amb grans sitges. Molt americà. Vam arribar al llac anometa Geneva, on hi havia una platja molt petita on cobraven 5 dolars per poder-hi accedir (No m’ho creia). Per suposat que no vam pagar i tras comprar un gelat i passejar una estona per la bora una mica rocosa, ens vam mullar una mica els peus, vam tornar al cotxe i vam anar a un altre llac que tot i ser més petit era gratis estar-s’hi.

Un cop arribat a aquest llac vam anar al moll i ens vam asseure una bona estona, tot xarrant de moltes coses, en anglès per suposat. Va passar el temps que no ens vam donar compte i ja la gana feia metlla a la panxa. Així que vam anar a un lloc purament americà, comida poc saludable però molt bona, amb força refregit.

El lloc estava decorat a un estil country, amb mobles de fusta y música sonant de fons. Després d’algunes dificultats per demanar degut a la gran quantitat d’opcions que hi havien, ens van servir el dinar-sopar americà. No es que tingués molta pinta d’americà. Era una mena de plan combinat on hi havia macarrons, una mena de tortelini, puré de patates, i carn amb pebrot. Lo més americà que hi havia era el pa de blat de moro que per cert estava molt bo!

Ja el dia s’acabava i haviem de tornar a casa, però no sense abans visitar un “mall” o el que és el mateix, un centre comercial. Molt semblants als de Barcelona, amb l’única diferència que les marques són diferents, tot i que la moda és similar.

Va ser una excursió molt agradable, i ara ja puc di