Els mites medievals del catalanisme
Llegint i escoltant sobre història Medieval a diferents fonts, vaig veient que la història de Catalunya no és tal com me l’havien ensenyat de petit, ni de més gran. Amb el temps te n’adones que s’han introduit mentides, probablement amb fins polítics i motivacions indentitàries, i s’han creat mites sobre Catalunya i temes que l’envolta. Aquí descric alguns:
La senyera quatribarrada és d’origen català
No hi ha cap document que demostri que la senyera quatribarrada que comparteixen actualment Catalunya, Aragó, País Valencià i sas Illes Balears, tingui origen anterior a l’enllaç matrimonial entre Ramon Berenguer IV i Peronella. Jo havia llegit sobre que aquesta bandera descendeix de l’escut del casal de Barcelona (és a dir, de l’escut que representava a tots els Comtes de Barcelona) i que pertenyia a aquest casal abans de la unió. Altres historiadors no catalanistes defensen que les quatre barres és l’escut del casal de Saragossa (és a dir, de l’escut que representava als Reis d’Aragó). Res més lluny de la veritat, tampoc hi ha cap document que les quatre barres representés aquesta casa abans de la unió monàrquica entre el Comte de Barcelona i la princesa aragonesa.
La meva conclusió és doncs que tant Aragonesos com Catalans defensem en la nostre identitat que la bandera ve de nosaltres, i ningú té arguments sòlids ni proves per demostrar-ho. Sense proves documentals, també seria viable afirmar que aquest escut quatribarrat és creés a partir de l’enllaç matrimonial i de la formació de la Corona d’Aragó. A dia d’avui només podem dir que és de tots dos a parts iguals.
La Corona Catalanoaragonesa
Mai no va existir un Imperi que s’anomenés a la seva pròpia época Corona Catalanoaragonesa. El que va existir va ser la Corona d’Aragó. També es pot acceptar anomenar-la Corona d’Aragó i Catalunya ja que sí existeixen fonts escrites datades al segle XIII on s’empra aquesta nominació . És important que se sàpiga que el nom que ens ensenyaven de petits és inventat al segle XIX en époques dels inicis del catalanisme polític.
Catalunya era una potència mediterrània
Els mapes que ens ensenyaven de petits sobre “l’Imperi Català” no eren certs, al menys sota aquesta denominació. Catalunya no va ser una potència, va formar part d’una potència. Catalunya com a tal mai no va annexionar les terres d’Aragó, Mallorca o València, i molt menys Sardenya, Sicília o Nàpols. Per aquest motiu, no es pot dir que fos Catalunya la potència perquè les institucions catalanes no tenien poder sobre els altres territoris.
Territoris de la Corona d'Aragó
Sí és cert que va ser la flota de Catalana la que dominava gran part de la Mediterrània Occidental, i que van ser els interessos comercials catalans els que van impulssar l’expansió ultramar, però aquesta expansió de la Corona d’Aragó va ser “Federal”.
Mai no va ser un país tan poderós com ens han volgut fer creure, ha estat un territori més de la Corona. El romanticisme d’un Imperi poderós comporta a desitjar que això hagués sigut així, però a l’inici d’aquesta expansió, Jaume I el Conqueridor mai no va annexionar Mallorca o València a Catalunya, els va fer regnes propis amb institucions i furs propis.
Catalunya sempre ha sigut una potència a la Península
Catalunya ara és un dels motors de l’Estat Espanyol, però això va començar a ser-ho tot just a partir de la revolució industrial, al segle XVIII-XIX. Abans Catalunya era principalment agrícola, i no es diferenciava gaire de la resta de territoris peninsulars, tret de la ciutat de Barcelona, que era un centre de comerç molt important. Fins a les hores Catalunya no ha sigut especialment capdavantera. Prova d’això és que si ho hagués sigut probablement no hagués estat conquistada per les tropes castellanes i franceses al 1714.
El Rei d’Aragó era - es sentia - Català
Els Reis d’Aragó i Comtes de Barcelona descendeixen de Ramon Berenguer IV, català. Però el seu fill Alfons ja era català i aragonès. En aquella época no existia el sentiment identitari-nacional, la gent noble principalment es preocupaven dels seus interessos, i la gran part de la població amb prou feines tenien per menjar i protegir-se dels conflictes. Alfons i els seus descendents tenien palau tant a Barcelona com a Saragossa, i posteriorment a València, Mallorca, Nàpols, etc. A un monarca de l’época el que l’importava era mantenir el seu poder. Sí val a dir que Jaume I escriví les seves memòries en català, i això pot fer intuir quina podia ser la seva llengua materna. A part d’això, dir que els Reis d’Aragó eren més catalans que aragonesos és tirar-se a la piscina.
La intenció que tinc en escriure aquestes linies és posar un gra de sorra per que el Catalanisme no es basi en falsedats. El Catalanisme ha d’assumir la veritable història de Catalunya. Realment no calen invencions per poder sumar identitat. Trobo que el que fa és crear discòrdies amb qui no són catalanistes (especialment amb la gent dels altres territoris del que va ser la Corona d’Aragó) i donar arguments a la gent que critica el nacionalisme per que ho continui fent. Per altra banda també crea falses espectatives en els catalanistes joves, que creixen creient que el seu país va ser un gran a l’época medieval, i no ho va ser tant. Un es pot sentir orgullós de la història de Catalunya, però penso que és un error basar aquest orgull en conceptes falsos.
Catalunya va ser una part molt important en la Corona d’Aragó. Va ser la visió catalana la que va impulsar a la Corona a conquistar el mar. Però no eren els catalans qui tenien més pes a la Corona. Una prova d’això és que quan es va haver de prendre una de les decisions més importants en la història de la Corona amb la mort del Comte de Barcelona, Martí I l’Humà, amb el Compromís de Casp, no es va triar la opció catalana, van pesar més els interessos aragonesos i valencians. Probablement durant aquesta época el Regne de València era força més potent que Catalunya.
Espero algun dia també publicar un escrit amb els mites medievals d’alguns aragonesos, que també en són uns quants.
Tags: arago, catalanisme, catalunya, corona, mites
6 juny, 2010 | #
[...] Mites medievals del catalanisme blogper.javierseixas.com/blogs/opinio/els-mites-medievals-de… per javierseixas el 00:55 CEST [...]
7 juny, 2010 | #
Unes quantes aportacions, de part d’un aficionat no historiador però modestament força documentat en els temes dels quals parles.
Que jo sàpiga enlloc s’afirma ni nega l’origen català de la senyera. Sí que és cert que hi ha senyals de pintura groga i vermella a la tomba del rei (o comte-rei, si ho prefereixes) Ramon Berenguer II, anterior a la unió dinàstica amb Aragó.
És cert que la denominació que es fa servir en molta documentació (ignoro si tota) és Corona d’Aragó. Com també és cert que, a nivell internacional, es fa servir el gentilici “catalans” per a referir-se als seus habitants en conjunt (també n’hi ha d’altres que fan referència al territori p.e. “aragonès” o a la ciutat p.e. “barceloní” o “valencians”). De totes formes, cal no oblidar que la “capital” de la Federació era Barcelona i que la llengua principal de tots els documents oficials, tret del llatí, era el català.
Què entens per una expansió federal ? Es van incorporar territoris mitjançant pactes (això ho fa menys imperi?) i altres mitjançant conquestes. Els regnes de València i Mallorca van ser creats amb institucions i lleis que eren còpia de les catalanes, no pas de les aragoneses. València va ser repoblat majoritàriament per catalans (així ho demostren les cartes de poblament) i Mallorca va rebre a més influx migratori genovès i (ara mateix diria que d’aragonesos ben pocs).
L’Imperi Català potser no és una denominació correcta, ja que es tractava d’una federació de territoris. Però seguint aquest criteri, tampoc seria correcte en absolut parlar d’imperi espanyol o hispànic. Ni molts altres suposats imperis. “Imperi” és una definició molt laxa.
Dius que en aquella època no existia el sentiment identitari. Una fal·làcia molt estesa però totalment falsa. Els romans ja tenien un sentiment identitari: quan anomenaven “bàrbars” als altres pobles, ho feien en sentit despectiu, es consideraven una societat o nació avançada i clarament diferenciada dels altres. Si llegeixes la crònica de Ramon Muntaner t’adonaràs fins a quin punt vas equivocat. El que no existia és el nacionalisme modern tal com va sorgir durant el segle XIX, però el sentiment de pertinença a un poble sempre ha existit, almenys entre les classes més poderoses i cultes.
I per no allargar-me més, durant el Compromís de Casp el que més va pesar van ser els interessos castellans. El principal candidat català a succeir Martí l’Humà va morir en circumstàncies poc clares, i valencians i aragonesos van sucumbir a les pressions dels seus veïns, per tal d’evitar un enfrontament del qual ells en serien els primers perjudicats.
Un consell, ves amb molta cura segons quines fonts consultes. Avui a Internet tothom diu la seva. Les fonts originals però, es troben a disposició de tothom, gràcies a arxius digitalitzats.
8 juny, 2010 | #
Molt agraït, Jordi, per les teves aportacions.
És cert que cientificament ni s’afirma ni es nega l’origen català. Però personalment, ja no defensaré més la identitat de Catalunya dient que la bandera és d’origen català, al menys fins que no es demostri.
Ara per ara desconec si Barcelona era la capital de la Federació, i el volum de documents oficials escrits en cada llengua, i no negaré els teus comentaris.
No sóc partidari d’utilitzar el nom d’Imperi Català. Com a tal no va existir (no va haber-hi una unió político-administrativa estricta en tots els territoris, tan sols un cap d’Estat comú), i com tu dius, molts territoris s’han anomenat Imperis tenint una distribució federal (segons tinc entés l’Imperi Persa, per exemple). Altra cosa és la participació catalana en aquesta expansió, com es va poblar, quines tropes componien els exercits, però a l’hora de la veritat això són matisos i a vegades forçats. I per aquest tipus de coses es genera controversia, perque anomenar aquells territoris del comte de Barcelona Imperi Català, sense tenir base documental del nom (corregeix-me si m’equivoco) és una denominació que exclou les actuals identitats de les altres regions que componien aquell imperi. No hi ha una denominació comuna per tots els territoris, i si haguessim de triar un nom, per a mi el més acceptat seria Imperi Aragonés, per molt que ens pesi, pero el denominador comú sobre tots els territoris és que pertenyien a la Corona d’Aragó.
És molt lògic que fora de la Corona s’anomenés a les seves gents “catalans”. Les relacions internacionals al sud d’Europa es realitzaben bàsicament a nivell del Mediterrani, i Aragó no tenia sortida al mar, per tant es podria dir que la gent que viatjaba a Itàlia, França, Nord d’Àfrica, Pròxim Orient, eren majoritàriament catalans, i per tant, és normal que en aquelles terres es coneguessin amb aquest denominació. El mateix succeix segles més tard: a l’Argentina, els argentins anomenen “gallegos” als espanyols.
Respecte al sentiment identitari, no et discutiré si a l’imperi romà existia aquesta identitat. Jo ho desconec, però puc entendre que sigui així, perque hi havia una base important de població benestant. Però a l’edat mitjana aquesta era un percentage molt petit de la població. M’apuntu per llegir la crònica de Ramon Muntaner.
Estem d’acord respecte al compromís de Casp, i per a mí el que expliques és una mostra del pes polític que tenia Catalunya aleshores. Tot i que també admeto que va succedir durant anys de decadència catalana, quan tot just començaven a ensortint-se de la pesta negra.
Per cert, segons tinc entés, no és correcte dir comte-rei. No hi ha cap document escrit on surti aquest títol. També és una invenció del segle XIX.
9 juny, 2010 | #
Hola, molt interessant la discussió.
Voldria fer un apunt sobre el compromís de casp. Si bé és veritat que Jaume I divideix els regnes entre els seus fills, Pere II València i Catalunya, Jaume Mallorca, després de la “traició” de Jaume, Pere II recupera Mallorca i al compromís hi van representats de Aragó, València i Catalunya, Mallorca no, no cal, ja hi va Catalunya
9 juny, 2010 | #
Gràcies per l’aportació, Enric. Jo el que no he aconseguit esbrinar, és per què ni Mallorca, ni Sicília, ni Sardenya tenien representació al Compromís de Casp.
9 juny, 2010 | #
Pel jo he llegit,
En quant a Mallorca els aragonesos no volen que hi hagin representats del regne, argumenten que ja els representen els catalans, probablement, en el fons, per debilitar la proposta catalana. El cas és que els catalans van estar-hi d’acord
(El compromis de caps. Jesús Mestre i Godes)
En quant a Sicilia i Sardenya suposo que mai no van ser considerades a ple dret com a integrants de la confederació, Sardenya amb l’oposició de Genova i França no es va arribar a controlar mai. He buscat referències de perquè no van ser cridats els seus representats i no he trobat res.