BlogPer

Després de descubrir Wordpress MU he decidit reestructurar el meu blog i dividir-lo en dos blogs independents. Un amb la meva vessant profesional, per tractr temes sobre programació, desenvolupament, wordpress, que puguin tenir un interés més general, i en castellà, per a que arribi a major número de persones. I per un altre costat tindré un blog personal, on pugui opinar i reflexionar sobre temàtiques més generals com la política, internet o qualsevol altra cosa.

(more…)

L’11 d’octubre del més passat publicava un post parlant sobre les virtuds i els defectes de 3alaCarta. Doncs bé, el passat 31 d’octubre Interactiva feia públic que 3alaCarta seria gratuït. ÉS UNA GRAN NOTÍCIA!

Celebro la decisió, i felicito i agraixo a les persones que l’han prés. Al meu post parlava de les grans virtuds de 3alaCarta, però també del greu defecte de ser de pagament. Ara només hi veig virtuds.

3alaCarta té ara l’oportunitat de ser el focus de cultura, coneixement que necessitem. Gràcies.

3alaCarta és l’espai on Televisió de Catalunya publica a internet els programes que emet diàriament per antena a tots els seus canals. Una mena de youtube però només de TV3. Aquí podem trobar talls de programes i programes sencers com Els Matins, 30 minuts, La nit al dia, Àgora, Valor Afegit, Polònia, Telenotícies…

Aquest sistema online presenta una gran avantatge: qualsevol pot veure la programació que l’interessa al moment que li va bé. Personalment, m’encanten les entrevistes que fa Josep Cuní a Els Matins, però a l’hora que la emeten estic per marxar a la feina. Però quan arribo a casa a la tarde em puc connectar i mirar-ho des de l’ordinador, tranquil·lament i prenent un té.

Aquest sistema asincrònic per veure emissions també l’ha posat en pràctica Catalunya Ràdio a la seva web. I moltes productores americanes com la FOX també ofereixen les seves sèries per internet i de forma gratuïta. Alguns l’han anomenat la televisió d’internet o del futur per l’avantatge que comentava abans: L’asincronia entre emisor i receptor, ja no és necessari veure la televisió en directe. En una societat com la nostra, on no es vol, i a vegades no es pot, renúnciar a la televisió ja sigui per la informació o per l’entreteniment, un sistema com aquest és torna necessari, gairebé vital.

(more…)

M’ha fet ràbia un article que publicava avui Aleix Vidal-Quadres, polític del PPC, a la Razón. Diu així:

“Hoy ese vertedero sumido en la miseria se autoproclama Estado soberano cuando no puede sobrevivir sin la ayuda financiera externa y necesita que otros le presten juecesm policías, oficiales de aduanas y la mínima estructura administrativa (…). Ése es el glorioso resultado de la aplicación del principio de autodeterminación en virtud del cual a cada nación definida de acuerdo con criterios étnicos, lingüísticos o religiosos, le corresponde una soberanía política diferenciada.”

Es denota el desacord de l’autor amb el fet d’aquesta independència. Pot tenir més o menys raó quan crítica que una província sense recursos es declari independent sense estar capacitat per ser-ho. Però després l’article diu:

“Brillante futuro para la Euskalerría de Ibarretxe i la Cataluña de Carod y Mas, pasar de ser sociedades abiertas amparadas por el Estado español, (..), a destrozarse en internamente en conflictos civiles, perder relevancia en Europa, empobrecerse material y culturalmente y alcanzar por fin la deseada independencia de un montón de ruinas humeantes.”

Vidal-Quadres, no està siguent gens objectiu. És RIDÍCUL comparar Països com Catalunya o Euskadi, motors de l’Economia Espanyola, amb una província ramadera. Estic segur i convençut que una Catalunya independent no entraria en conflictes civils, continuaria com a Estat democràtic i sobirà com marca el tarannà català, no perdria relevància a Europa (ja que no la té), la guanyaria, empobrir-se culturalment segur que no, Catalunya és un País pluricultural i un focus de cultura europeu.

Emprobrir-se materialment? Aquest seria un punt més discutible i d’un llarg debat, perque per una part estan els diners que dòna Catalunya a Espanya i que no tornen, i per una altra els ingresos de les empreses catalanes a altres llocs de l’Estat espanyol que potser perdria en una Catalunya independent.

Vidal-Quadres és un polític demagog. Predica catastrofisme per espantar però sense és molt evident que no ha reflexionat gaire el que diu.

Vull fer eco d’una notícia que acabo de llegir a elPais.com: El desierto aragonés de los Monegros acogerá un complejo con 32 hoteles, casinos y campos de golf.

Aquest és un cop dur als que tenim sentiment ecologista i cada dia fem un petit esforç per cuidar el planeta reciclant i estalvian energia. Construir hotels i camps de golf a un desert és senzillment antinatura. Potser creuen que és menys perjudicial que construir-los a la costa? Que realment no ho serà, perquè ve han de treure l’agua d’un lloc per ficar-lo en un altre. I què passarà amb el lloc des d’on la treuen? Volen deixar sec el Ebre?? I tot això per que els rics de torn vagin i es puguin divertir?

L’Aragó es va oposar al trasbàs del riu Ebre amb arguments ecologistes. L’EXPO de Saragossa del 2008 tindrà com a principal temàtica l’Aigua i el desenvolupament sostenible, i ara ells mateixos Governs que organitzen això volen invertir en megacomplexos insostenibles i que contribuiran al canvi climàtic i al degradament de la terra.

Sincerament, esparaba que polítics d’esquerres tinguessin una mica més de seny no es deixessin embaucar per empreses estrangeres amb diners, i deixin de banda la racionalitat per tal de guanyar uns quants milions d’euros en impostos. Estic totalment d’acord en que s’ha de crear llocs de treball i que aquests diners poden anar molt bé a l’Aragó, però si us plau, siguin una mica més intel·ligents i tinguin més visió de futur. Estem a temps de buscar solucions que respectin la natura, solucions que no destrueixin paratges i que no afavoreixin tan sols a uns pocs.